Amigurumis: una cabreta al país de les meravelles

Quan vaig començar a fer ganxet, els treballs que més em mirava, que més em cridaven l'atenció per tal d'intentar reproduir-los, eren gorros, bufandes, moneders, vestidets..., fins un dia que vaig trobar un mussol molt bonic. Aquell dia vaig descobrir què són els amigurumis, aquests ninos fets a ganxet que enamoren als més petits però també als no tant petits.

Buscant una mica per internet pots trobar infinitat de patrons per fer amigurumis de tots tipus i de tots colors, i això és el que vaig fer jo. Vaig començar pel mussol, i a aquest el van seguir una girafa , un conill, un gat, un drac i molts més...

Fins un dia que, fent el toc, una amiga, la Montse Vila, em va fer una proposta. Es tracta de l'autora del conte: Cabretes al país de les meravelles, d'Edicions Sidillà (un llibre que recomano com a lectura infantil, aprofitant que s'acosta Sant Jordi), i em va proposar que li fes una cabreta amb les característiques de la cabra catalana, protagonista de la història. La seva idea era portar-la a totes les presentacions i lectures que s'han anat fent des de la seva publicació per compartir-la amb tots els nens i nenes que hi assisteixen.

No cal dir que em va fer molta il·lusió la proposta, però ara tenia un problema, em calia trobar el patró d'una cabra catalana... i no el trobava enlloc. Les poques cabres que trobava no anaven acompanyades del patró, i, a més a més, no les trobava gaire simpàtiques.

Llavors el meu dilema va ser decidir si em donava per vençuda i ho deixava córrer, o em llançava de caps a la piscina i provava de crear JO! la meva pròpia cabreta. La veritat és que no he estat mai gaire decidida però en aquest cas vaig pensar que per provar no hi perdia res.

I així ho vaig fer. Vaig començar pel cap, una de les peces més complicades perquè no havia fet mai una forma d'aquest estil, i després de molt fer i desfer, i d'estar apunt d'abandonar, vaig aconseguir donar forma a la idea que més o menys m'havia fet del que volia. El cos no em va comportar massa complicació, el vaig fer molt semblant al d'un conill que havia fet amb anterioritat, i les potes l'única dificultat que tenen és que són molt primetes i costa una mica teixir-les.

Ara ja tenia les parts més elementals, em faltaven les orelles, em va agradar molt el resultat del tercer intent, les banyes i la cua, peces en les que la dificultat torna ha estar en el tamany reduït i la dificultat de teixir quan comences amb un anell màgic de 4 punts.

Vaig unir totes les peces (una de les coses que menys m'agrada de fer amigurumis) i ja només quedava donar-li personalitat a l'hora de brodar-hi els detalls de la cara, ulls, galtes i musell, i fer-hi l'últim toc afegint-hi un llaç vermell com el que porta la cabreta protagonista del conte.

A la Montse li va agradar molt i estic molt contenta d'haver estat capaç de crear-la jo, sense seguir cap patró, i això fa que estigui molt enamorada de la meva cabreta. Espero que també us hagi agradat a vosaltres.

I fins aquí la meva primera entrada del blog. La pròxima d'scrapbook...