Reciclant una caixa de vi

Primer de tot em vull presentar, em dic Rosa, Rous pels amics. Sóc mare de dos nens i una nena, d'11, 7 i 5 anys, i molt temps no tinc. Però el poc que tinc m'agrada dedicar-lo als treballs manuals, a fer cafès i a compartir projectes amb les amigues. Tinc molt per aprendre encara, però també quelcom per ensenyar.

Un dia mentre penjava roba a l'estenedor de la terrassa, una veïna em va cridar. Volia que li decorés una caixa de vi que li havien donat. La veritat és que em va fer gràcia que m'ho demanés i vaig acceptar encantada.

La caixa era senzilla, semblava unes mini estanteries, i això és el que va acabar sent.

Primer la vaig escatar i l'hi vaig treure la pols. Vaig pintar una capa de blanc i la vaig deixar assecar.

Després, amb una esponja i betum de Judea diluït amb aiguarràs, vaig fer unes passades mal fetes per les cantonades i pels punts de la caixa que volia enfosquir una mica més.

 

Per la segona capa vaig aprofitar pintures que tenia per casa, i vaig anar barrejant fins a trobar el verd que em va agradar. Vaig fer-hi una capa mal pintada sense mirar-m'hi gaire amb el resultat.

Per acabar una escatada suau perquè sortissin els colors de sota i uns tocs amb el betum de Judea diluït amb aiguarràs per on vaig creure convenient. (M'agrada molt aquest producte per la varietat d'acabats i tons que pots aconseguir depenent de la quantitat d'aiguarràs que hi barregis)

                               

Ara toquen els acabats. Per la decoració tenia uns tovallons de decoupage amb unes papallones, les vaig preparar i enganxar. Per protegir-lo hi vaig fer una capa de vernís.

I per acabar, les puntes, que són mooooolt importants per a mi. Les estanteries no eren de la mateixa mida i no m'agradava gens com es veia, així que vaig decidir posar-hi la punteta perquè no es notés.

I aquest és el resultat.

                             

Acabada la feina, jo vaig estar feliç de fer-la i la meva veïna encantada amb els resultats.

Ha estat un plaer per a mi compartir aquest treball amb vosaltres, ens veiem els dimecres, cada quinze dies. La setmana que bé serà la Perxi qui publiqui la seva entrada quinzenal.

FINS AVIAT!!