Fimo (argila polimèrica) per a una principiant

Feia molt temps que ho volia provar. Feia molt temps que, quan era a la botiga de manualitats, em parava davant l'estanteria on hi ha les pastilles de Fimo mirant-me-les. Feia molt temps que no m'acabava d'atrevir a fer el pas. Finalment ho he fet.

He començat per triar un projecte a realitzar amb Fimo. L'escollida ha estat una nina que vaig veure en un tutorial, una nina que vaig trobar molt mona i, a la vegada, em va semblar que no era excessivament complicada. Si voleu veure el tutorial en qüestió cliqueu aquí.

Per poder fer-la hi ha un material que és imprescindible: l'argila polimèrica. Es tracta d'un material modelable semblant a la plastilina, però amb la particularitat que quan el cous al forn s'endureix. El podem trobar en diferents marques: Fimo, Sculpey, Kato, Premo, Pardo, ... Jo he provat el Fimo Soft, que pel que he llegit, és més mal·leable que el Fimo Classic.

Per fer la nina necessito un mínim de 3 colors, i això és el que he comprat: color beix per cara i mans, color negre pel cabell, sabates i detalls de l'abric i color lila per la vestimenta. 

Un cop tinc el material ja puc començar. La veritat és que treballar amb aquest material et transporta a la infantesa, amb records de les classes de manualitats a l'escola fent plastilina. I haig de confessar que els records que tinc de mi mateixa són els d'una nena no excessivament manyosa, ni creativa. Espero haver millorat amb el temps...

I aquí teniu el resultat. M'agrada com ha quedat. A l'hora de coure-la l'he posada asseguda amb les cames penjant perquè la vull tenir en una estanteria.

Un cop acabat el projecte em queda força pasta Fimo, què faig? la guardo per quan tingui un nou projecte? o faig un recorregut per la memòria de tots els tutorials que he vist fins ara sobre el tema i segueixo experimentant, a veure que en surt? Doncs n'ha sortit això...

Són 9 penjolls que han sortit a base d'imaginar combinacions i barreges, de provar amb diferents talladors (cor, estrella, oval, quadrat, rodona, flor...) i, en definitiva, de jugar una mica amb el material. Un cop fets, estan escatats i polits, i això els dóna un acabat suau i brillant.

Després d'haver començat a treballar amb aquest material, i veient les moltes imperfeccions que m'hi han quedat, em quedo amb moltes ganes de comprar màquines i eines (ja estic fent guardiola) per tal d'aconseguir peces de més qualitat. I aprofundint en el tema a la xarxa, ja he vist moltes tècniques que vull provar. Espero poder-te anar mostrant tot el que en vagi sortint.

Per avui ja n'hi ha prou, si t'ha agradat i ens vols seguir, només has de subscriure't al nostre servei de missatgeria i fer-te seguidor/a del blog. Ho pots fer des de la columna lateral.

Fins aviat!!!