Seguim endavant amb el mini curs d'iniciació al quilling i ho fem amb el tema 2 en el que treballarem les formes bàsiques d'aquesta tècnica. Va, que avui ja podrem començar a crear!
Abans de començar us vull demanar disculpes per endavant, ja que els vídeos que he fet deixen molt que desitjar, però són els primers que faig i espero que no m'ho tingueu en compte. Probablement n'aniré fent més i, suposo, que amb la pràctica aniré millorant, encara que sigui a poc a poc.
I ara si, anem per feina:
Formes bàsiques: són formes simples a partir de les quals podem crear motius, objectes o dissenys més complexes. Les distingirem en 2 tipus: tancades i obertes, i trobarem múltiples variacions de cada tipus.
És important practicar aquestes formes bàsiques moltes vegades per anar agafant destresa i per aconseguir que quan fem vàries peces amb la mateixa forma ens surtin el més semblants possible. D'aquesta manera quan realitzem un motiu més el·laborat ens quedarà més acurat i uniforme.
Pel que fa al nom que els dono, podeu trobar que varia segons la font consultada, però no té més importància.
1.1.- Formes tancades:
Aquí trobareu les instruccions per a realitzar les diferents formes. En alguns casos hi trobareu també un vídeo per poder visualitzar el procés.
Per començar a enrotllar la tira de paper, ho fem sempre de la mateixa manera, col·locant una punta de la tira de paper a la ranura de l'agulla arrissadora i enrotllant-la sobre si mateixa, excepte en alguns casos en que no utilitzarem l'agulla arrissadora, però ja us ho aniré comentant.
Cercle apretat: enrotllem la tira de paper amb l'agulla (podem utilitzar el dit índex per aconseguir que el cercle quedi pla) i el traiem d'aquesta amb compte perquè no se'ns escapi ni ens quedi la punta de la tira enganxada a la ranura. Finalment enganxem l'extrem de la tira al cercle amb una gota de cola.
Cercle fluix: l'iniciem igual que el cercle apretat, però abans d'enganxar la punta de la tira, el que fem és deixar-lo anar, amb suavitat, perquè es desenrotlli una mica. Quan considerem que és la mida que volem, enganxem la punta i ja tenim el cercle fluix. Podem utilitzar una plantilla per aconseguir que els cercles que fem siguin de la mateixa mida.
Cercle apretat amb forat central: aquest no el comencem amb l'agulla arrissadora, sinó que utilitzarem algun objecte circular per a fer-ho. Jo he utilitzat un motlle de piràmide circular, però es pot fer amb un bolígraf o llapis, per exemple. Es tracta simplement d'enrotllar la tira de paper sobre el motlle escollit, retirar el cercle i enganxar la punta.
Cercle fluix al centre i apretat a l'exterior: per a fer aquesta forma necessitarem 2 tires de paper. Comencem fent un cercle fluix amb la primera i un cop el tenim, hi enganxem la segona tira, que l'enrotllem al voltant del cercle fluix. Finalment enganxem l'extrem per tancar-lo.
Per a la resta de formes tancades que farem aquí, iniciarem sempre amb un cercle fluix.
Gota: pessiguem un costat del cercle fluix amb els dits gros i índex, marcant una punta.
Flama: fem una gota i torcem la punta cap a un costat.
Oval/Ull/Marquise: pessiguem dos costats oposats del cercle fluix, marcant dues puntes.
Oval/Ull/Marquise torçat: fem un oval i torcem una punta cap a un costat i l'altra punta cap a l'altre costat.
La gota 1 és la que hem vist anteriorment.
Gota 2: és igual que la gota 1, però amb aquesta pessiguem un tram més petit del cercle i ens queda més curta i arrodonida.
Mitja lluna: pessiguem pels dos costats, igual que a l'oval, però mirant que els punts no siguin totalment oposats, sinó una mica més propers. Després torcem les puntes cap a l'interior.
Quadrat: comencem igual que a l'oval, pessigant dos costats oposats del cercle marcant dues puntes, llavors estrenyem aquestes dues puntes acostant-les una a l'altra i marquem dues puntes més pessigant els costats. Intentem fer les quatre puntes equidistants.
Rombe: és igual que el quadrat, però deixem dues puntes (oposades) més properes i les altres dues més allunyades.
Estrella: realitzem un quadrat i llavors pressionem els quatre costats, entre punta i punta, cap al centre.
Rectangle: fem un oval, el rotem una mica i pessiguem de nou els dos costats oposats. És el mateix procés que hem utilitzat per al quadrat, però intentant que ens quedin dos costats més curts i dos més llargs.
Triangle: realitzem una gota i llavors pessiguem dues puntes més intentant que quedin totes tres equidistants.
Punta de fletxa: comencem fent un triangle i pressionem un dels costats cap a l'interior.
Semicercle: es fa igual que la mitja lluna, però sense torçar les puntes.
Orella d'ós: aquesta es fa igual que el semicercle, però les puntes estan més properes i aixecades enlaire.
Campana: comencem fent unes orelles d'ós i després d'aixecar les puntes pressionant el tram curt entre punta i punta, obrim una mica les puntes cap a fora.
Quan ens referim a formes excèntriques, estem parlant d'aquelles formes que tenen el centre del cercle desplaçat. Per aconseguir-ho utilitzem el punxó, que col·loquem dins el forat central per desplaçar-lo i, mantenint-lo desplaçat amb els dits hi posem una mica de cola i l'aguantem uns segons fins que s'assequi.
1.2.- Formes obertes:
Tal i com haureu suposat, s'anomenen obertes perquè no enganxem l'extrem com fèiem amb les formes tancades. La forma caragolada sense tancar l'anomenarem ris.
Ris solt: enrotllem gran part de la tira de paper amb l'agulla arrissadora, deixant l'extrem final sense enrotllar, la retirem de l'agulla i la deixem anar de manera que s'afluixa una mica.
Ris en forma de cor: comencem plegant la tira de paper per la meitat, marcant la part central, i procedim fent un ris cap a dins a cada punta.
Ris en "V": és igual que el cor, però fent els rissos cap a fora.
Ris en "V" de fantasia: la diferència amb el ris anterior és que ara no marquem al centre de la tira, sinó que deixem un costat més llarg que l'altre.
Ris en "C": fem un ris a cada punta de la tira, tots dos cap al mateix costat.
Ris en "C" de fantasia: igual que l'anterior però un ris és més gran que l'altre.
Ris en "S": igual que el ris en "C" però fent un ris cap a cada costat.
Ris en "S" de fantasia: igual que l'anterior però amb un ris més gran que l'altre.
Ris en "V" invertida: en aquest cas pleguem i marquem la tira i, a diferència de la "V", fem els dos rissos cap al mateix costat, el de davant més proper a la marca central.
Ris doble amb ala: s'anomena doble perquè fem el ris agafant els dos extrems de la tira a la vegada. Quan pleguem la tira no ho fem exactament al centre d'aquesta sinó que deixem uns mil·límetres de diferència, de manera que quan ajuntem els extrems i fem el ris doble se'ns forma l'ala.
Aquestes no són totes les formes bàsiques que es poden realitzar, però sí que és una mostra bastant extensa que ens serveix per començar a practicar.
A la propera sessió ja crearem flors combinant algunes d'aquestes formes bàsiques.
Mini curs online d'iniciació al quilling o filigrana. Entregues:
- Presentació
- Introducció i materials
- Formes bàsiques
- Flors I
- Flors II
- Animals I
- Animals II
- Animals III
- Arracades I
- Arracades II
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens agrada conèixer la teva opinió, anima't a deixar el teu comentari