La casa dels números

Hola família, avui torno amb un projecte que em van proposar les professores de l'escola de la Clàudia.

Volien dues casetes de roba, on els nens farien una activitat. Em van donar algunes robes i jo vaig acabar de comprar el material que necessitava.

Aquella setmana vaig tenir la sort que la meva mare corria per casa i em va donar un cop de mà. Ella tota la vida ha cosit, així que els dubtes els vam solucionar juntes.

Una vegada decidit quina roba faríem servir per a cada part de la casa; les parets, la teulada, les portes, les finestres... vàrem agafar mides i la vàrem tallar. La vam omplir amb buata, per donar-li una mica de consistència.

Quart Creixent: dinar d'inauguració del blog

Ja fa dos mesos que vam començar amb aquest nou projecte del blog de manualitats i alimentació. I la setmana de la primera publicació vam quedar per fer un dinar d'inauguració, amb un menú de varietats saludables i una taula parada amb encant, si més no aquesta era la idea. Però hem hagut d'anar posposant el dia del gran àpat de celebració fins fa poc. Tot i això, ha valgut la pena esperar.

Festa Major 2015. Llagostera

Ja és aquí, per fi ha arribat!! Bé, de fet, oficialment encara no podem dir que hagi començat, hem d'esperar a la tarda, però de bon matí ja s'olorava a l'ambient, carregat d'aquella tensa emoció que provoquen tots els esdeveniments llargament esperats.

Fimo (argila polimèrica) per a una principiant

Feia molt temps que ho volia provar. Feia molt temps que, quan era a la botiga de manualitats, em parava davant l'estanteria on hi ha les pastilles de Fimo mirant-me-les. Feia molt temps que no m'acabava d'atrevir a fer el pas. Finalment ho he fet.

He començat per triar un projecte a realitzar amb Fimo. L'escollida ha estat una nina que vaig veure en un tutorial, una nina que vaig trobar molt mona i, a la vegada, em va semblar que no era excessivament complicada. Si voleu veure el tutorial en qüestió cliqueu aquí.

Per poder fer-la hi ha un material que és imprescindible: l'argila polimèrica. Es tracta d'un material modelable semblant a la plastilina, però amb la particularitat que quan el cous al forn s'endureix. El podem trobar en diferents marques: Fimo, Sculpey, Kato, Premo, Pardo, ... Jo he provat el Fimo Soft, que pel que he llegit, és més mal·leable que el Fimo Classic.

Per fer la nina necessito un mínim de 3 colors, i això és el que he comprat: color beix per cara i mans, color negre pel cabell, sabates i detalls de l'abric i color lila per la vestimenta. 

Un cop tinc el material ja puc començar. La veritat és que treballar amb aquest material et transporta a la infantesa, amb records de les classes de manualitats a l'escola fent plastilina. I haig de confessar que els records que tinc de mi mateixa són els d'una nena no excessivament manyosa, ni creativa. Espero haver millorat amb el temps...

I aquí teniu el resultat. M'agrada com ha quedat. A l'hora de coure-la l'he posada asseguda amb les cames penjant perquè la vull tenir en una estanteria.

Entrants per anar fent boca

Després de diversos dies d'intentar-ho, finalment vam poder quedar per celebrar un dinar en motiu de la inauguració del bloc.

Volia que fos un dinar especial i a poder ser amb productes ecològics i de proximitat. Tal com va dir @esthervivas fa dies en un dels seus tuits "Comprar aliments ecològics i pagesos és invertir en la nostra salut i en el territori". 

Podeu trobar fruites i verdures ecològiques i de proximitat a la parada Biodrissa del Mercat del Lleó de Girona.

Els vaig proposar de fer un dinar de tastets i així vam començar....

Crema d’alvocat amb gambes - Per a 4 persones (o 6 vasets)

Ingredients per la crema:                                    

Crema d'alvocat amb gambes

• 2 alvocats                         
• 1 pebrot verd                    
• 1 cogombre                      
• 1 ceba tendra
• ½ dent d’all
• 4 cullerades d’oli d’oliva
• 1 cullerada de vinagre de xerès
• 1 llimona
•  Pebre i sal

Ingredients per la guarnició:

• 12 gambes pelades
•  6 tomàquets xerry
•  Oli d’alfàbrega

A l'estiu...Bolso de trapillo!!

Hola a tothom!!

Aquesta setmana ha estat una mica estressant, moltes coses per fer i poc temps.

La veritat és que tinc moltes coses al cap i no aconseguia centrar-me en una, per l'entrada d'aquesta setmana.

Parlant amb una de les noies que bé al taller de ganxet, que imparteixo a la Cafeteria la Vida, li vaig proposar que fes un bolso de trapillo i li va agradar la idea... i a mi també. Feia molt de temps que jo no en feia cap i vaig decidir que l'entrada d'avui aniria d'això.

Ben alimentats...

Hola!!

Aquesta és la meva primera entrada, i tot i que m'han presentat com una "viquipèdia", intentaré parlar de coses que realment m'apassionen.

A mi sempre m'ha agradat menjar bé però, amb el temps, el metabolisme va canviant i ja no tot es posa igual de bé que es posava amb uns quants anys menys.

També m'he trobat que hi ha aliments que em fan una digestió més pesada i altres que no em venen tan de gust... per tot això que fa un temps que intento fer una dieta més saludable.

Avui en dia, qui més qui menys, coneix la importància que té una bona alimentació per a la salut, però tot i així no ens alimentem saludablement.

D'excuses, moltes!! Sobretot la manca de temps, la manca d'informació, la poca planificació, la no compatibilitat d'horaris, els preus, ....

La piràmide de l'alimentació saludable és un instrument que pretén facilitar a les persones una adequada selecció d'aliments que cal consumir per a una alimentació equilibrada.

Quan t'apassionen els llibres...

No sabia com titular aquesta entrada. Portallapis literari? Llibres que fan de portallapis? Capseta per emmagatzemar en forma de llibre? No n'hi ha cap que m'agradi. El que sí que m'agrada, que m'apassiona, són els llibres. Per tant, fem-ho senzill...

Quan t'apassionen els llibres i navegues molt buscant idees per fer noves manualitats, qualsevol imatge on apareguin llibres et crida l'atenció. I això és el que em va passar a mi, vaig trobar un vídeo on s'explicava com fer uns portallapis amb aspecte de llibres. Cliqueu aquí si voleu veure el vídeo.

No em va semblar excessivament complicat i m'hi vaig posar.

Primer de tot em calia escollir 3 llibres i, com que havia decidit que els regalaria a una amiga a qui també apassionen els llibres, en vaig escollir 3 que sé que li agraden: 

Reciclem. De granota a príncep.

Hola, molt bones a tothom!!

Aquesta setmana m'he atrevit amb una fusta que em va donar l'Elena, una amiga que porta La vida, cafeteria i botiga de llanes, a Llagostera, un lloc la mar de cucu i acollidor.

Li vaig donar unes quantes voltes i dubtava entre fer un jardí vertical o un mega penjador i al final vaig triar l'últim.

Era una fusta de color pi i d'un costat estava pintada amb boli i retoladors, no tenia gaires ganes de trencar-m'hi el cap així que vaig agafar betum de Judea diluït amb aiguarràs i la vaig pintar tota per dissimular els guixarots.

Quart Creixent: Handmade Festival Barcelona

És la segona entrada Quart Creixent i ja anem amb retard..., perquè, com tots/es sabreu (jijiji), el quart creixent va ser ahir, diumenge 26. Però quan vam programar aquesta entrada vam decidir que la faríem sobre el festival handmade que s'ha celebrat a Barcelona del 24 al 26 d'abril, i que nosaltres hi aniríem el dissabte 25 per poder publicar el 26.

Però com passa moltes vegades, allò que has programat no va com esperaves i has de canviar de plans. A la Rosa li va sortir un imprevist per al dissabte i vam canviar la sortida a Barcelona per al diumenge, i a la tornada estàvem tan rebentades que no vam tenir més remei que deixar la publicació pendent fins avui dilluns, que ens hem trobat i hem rememorat el gran dia que vam passar ahir buscant, comparant i comprant material, descobrint blogs, webs, tallers, botigues i, en definitiva, molta gent creativa, i aprenent coses i cosetes que segur que posarem a la pràctica properament.

Amigurumis: una cabreta al país de les meravelles

Quan vaig començar a fer ganxet, els treballs que més em mirava, que més em cridaven l'atenció per tal d'intentar reproduir-los, eren gorros, bufandes, moneders, vestidets..., fins un dia que vaig trobar un mussol molt bonic. Aquell dia vaig descobrir què són els amigurumis, aquests ninos fets a ganxet que enamoren als més petits però també als no tant petits.

Buscant una mica per internet pots trobar infinitat de patrons per fer amigurumis de tots tipus i de tots colors, i això és el que vaig fer jo. Vaig començar pel mussol, i a aquest el van seguir una girafa , un conill, un gat, un drac i molts més...

Com fer scrapbook i no morir en l'intent.

Holaaaa, ja torno a ser aquí!!

Avui us vull explicar una mica la meva experiència amb l'scrapbook, com va ser que després de moltes voltes i de  voler-lo evitar, vaig caure a les seves mans i ja estic ben enganxada (de fet, sóc d'allò més fàcil amb les manualitats). No sóc cap professional, simplement faig el que em sorgeix. Som-hi doncs!!

Quan vaig començar a fer treballs manuals i mirava internet veia tantes coses xules, que pensava que mai podria fer coses com aquelles.

Ha passat el temps (no molt) però sí el suficient per veure-ho tot molt diferent. No es tracta de fer allò que veus, sinó de fer les teves pròpies coses xules, aquelles coses que t'inspiren i et fan sentir plè, així tot queda preciós.

Reciclant una caixa de vi

Primer de tot em vull presentar, em dic Rosa, Rous pels amics. Sóc mare de dos nens i una nena, d'11, 7 i 5 anys, i molt temps no tinc. Però el poc que tinc m'agrada dedicar-lo als treballs manuals, a fer cafès i a compartir projectes amb les amigues. Tinc molt per aprendre encara, però també quelcom per ensenyar.

Un dia mentre penjava roba a l'estenedor de la terrassa, una veïna em va cridar. Volia que li decorés una caixa de vi que li havien donat. La veritat és que em va fer gràcia que m'ho demanés i vaig acceptar encantada.

La caixa era senzilla, semblava unes mini estanteries, i això és el que va acabar sent.

Primer la vaig escatar i l'hi vaig treure la pols. Vaig pintar una capa de blanc i la vaig deixar assecar.

Després, amb una esponja i betum de Judea diluït amb aiguarràs, vaig fer unes passades mal fetes per les cantonades i pels punts de la caixa que volia enfosquir una mica més.

 

Un desig, una mica de desordre i una bici

Un desig. Experimentar. Crear. Equivocar-nos. Tornar-ho a provar. Aprendre. Tornar-nos a equivocar. O no. I compartir-ho. Sobretot compartir-ho amb tots/es vosaltres. Les idees. Les experiències. Els objectius. El procés. El resultat.

Una mica de desordre. Moltes idees. Materials. Tècniques. Eines. Utensilis. Ingredients. Caos. I ganes de donar-li sentit al caos.

Una bici. Unes pedalades. Una ruta. Unes sensacions. La felicitat.

Som 4: Gemma, Rous, Olga i Perxi. Ens van posar en contacte els nens al compartir any de naixement i moltes activitats, ens va unir una bona amistat i ara iniciem aquest projecte perquè hem descobert que també compartim la passió per les coses fetes per un mateix.

Comencem amb la idea de mostrar-vos tot el que anem fent i desfent, i d'oferir-vos tutorials i receptes, i esperem, amb el temps i l'experiència (la veritat és que som força novates amb això dels blogs), poder compartir molts projectes amb vosaltres.

Trobar-nos amb la periodicitat suficient com per fer una o dues entrades setmanals de manera conjunta no és factible, i amb l'afegit que cada una de nosaltres té els seus focus d'interès, que no tenen perquè ser els mateixos, hem decidit que cadascuna signarà les seves entrades.

Però com que no volem que el blog sigui el resultat d'una suma d'individualitats sinó que volem que sigui un conjunt on els apartats individuals tinguin el seu pes específic sense restar unitat, cada mes hi haurà una entrada especial, consensuada i en la que cada una aporti el seu granet de sorra.

I les llunes són les que ens marcaran la publicació d'aquestes entrades especials. Més en concret, el quart creixent. Ens atreu la idea d'una comunitat que creix i volem treballar perquè no deixi de créixer.

Creiem que és important gaudir del que s'aconsegueix a cada moment. Per petita que sigui la fita assolida sempre és important, mai insignificant. Però a la vegada cal tenir present que no s'aconsegueix mai la plenitud, que després de superar un estadi cal mirar al cel per veure quin és el següent i pedalar per arribar-hi.

Benvinguts/des!!!
Petons i fins aviat, esperem...